Introducció als cables d'alimentació

Els cables d'alimentació s'utilitzen des de fa més d'un segle. L'any 1879, l'inventor nord-americà TA Edison va crear un cable embolicant una vareta de coure amb jute, introduint-la en una canonada de ferro i omplint l'espai amb una mescla d'asfalt; va instal·lar aquest cable a Nova York, pioner en la transmissió d'energia subterrània. L'any següent, l'inventor britànic Callender va desenvolupar cables d'alimentació aïllats-paper impregnat d'asfalt-. El 1889, SZ Ferranti (Regne Unit) va instal·lar un cable aïllat de -paper impregnat d'oli- de 10 kV entre Londres i Deptford. El 1908, s'havia establert una xarxa de cable de 20 kV al Regne Unit i l'aplicació de cables d'alimentació es va estendre cada cop més. El 1911, Alemanya va instal·lar un cable d'alta-tensió de 60 kV, cosa que va marcar l'inici del desenvolupament del cable d'alta-tensió. El 1913, M. Höchstädter (Alemanya) va desenvolupar el cable apantallat individualment; aquesta innovació va millorar la distribució interna del camp elèctric i va eliminar la tensió tangencial a la superfície d'aïllament, representant una fita en l'evolució dels cables d'alimentació. L'any 1952, Suècia va instal·lar un cable d'extra-alta-tensió de 380 kV en una central elèctrica del nord, adonant-se de l'aplicació pràctica d'aquests cables. A la dècada de 1980, s'havien fabricat cables d'alimentació d'ultra{32}}alta-tensió de 1.100 kV i 1.200 kV.